Aquest post és molt especial, primer perque la labor que us ensenyo m'ha fet molta il.lusió fer-la doncs és per uns nens que els conec molt i molt bé i encara que els vegi molt poquet i per mi són molt, molt especials (l'Almu, la seva mare, ja sap perquè!)
En segon lloc, perque les fotos que veureu, les he fet amb la meva "súpercámeranova", un regalet inesperat del Carles... haig de practicar i apendre i, tot s´ha de dir, la fotografia no és el meu fort, però amb una mica de paciència...
Aqui almenys els protagonistes s'estàven molt i molt quiets!! espero us agradin ...
Ah!! el nom "petit sac" me l'ha dit una companya francesa i com m'ha fet gràcia ... així li direm a partir d'ara!!
Per cert la cara del "monstre" de la bossa del Pau potser que us soni.... mireu aqui, és una "versió", espero Mónica no et sàpiga greu però sé que a la Almu li agradava molt aquesta bossa.
Un petó a tots i totes.
Ei, Montse, t'han quedat molt xuuules!!!
ResponderEliminarun petonet